Equip Panoràmic
Joan Fontcuberta: Joan Fontcuberta i Villà (Barcelona, 24 de febrer de 1955) és un artista, docent, assagista, crític i promotor d'art especialitzat en fotografia.
El seu camp de treball és l'art conceptual i la seva obra ha estat adquirida per col·leccions públiques, especialment dels Estats Units, Alemanya, França, Espanya i Argentina.
​
Andrés Hispano: Andrés Hispano (Barcelona, 1964) és realitzador audiovisual, comissari, pintor i articulista. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i és professor convidat de cinema i cultura audiovisual en diferents universitats.
​
Albert Gusi: Albert Gusi (Castellbisbal, Vallès Occidental, 1970) és un artista català. Desenvolupa la seva obra amb una mirada particular del territori i el paisatge, des del camp de la fotografia.
​
Fèlix Pérez-Hita: Fèlix Pérez-Hita (Barcelona, 1967) és realitzador, guionista i editor. Actualment codirigeix alguns capítols de Soy Cámara amb Andrés Hispano a banda d'altres funcions com a guionista i editor.
​
Mercè Alsina: Mercè Alsina (Cardedeu, 1966) és crítica d’art i membre de l’Associació Catalana i Internacional de Crítics d’Art. Ha comissariat diverses exposicions i ha publicat en diferents formats sobre art.
A més, és llicenciada en Geografia i Història.
Artistes Panoràmic
Joan Colom: Joan Colom i Altemir (Barcelona, 30 d'abril de 1921 - 3 de setembre de 2017) va ser un fotògraf català, considerat un dels pioners en la composició de sèries fotogràfiques i conegut per les seves fotografies fetes al barri xino de Barcelona durant la dècada del 1960.
​
"Jo faig el carrer. Amb les meves fotografies busco ser una mena de notari d'una època".
​
Vivian Maier: (Nova York, 1 de febrer de 1926 - Chicago, 21 d'abril de 2009) va ser una fotògrafa estatunidenca. La seva obra, especialment focalitzada en la vida quotidiana del carrer, va causar una enorme repercussió gràcies a col·leccionistes nord-americans i, avui dia, l'autora ha obtingut una gran popularitat entre el públic i la crítica a nivell internacional.
​
Carles Barba: Carles Barba Masagué, (Terrassa (Vallès Occidental), 21 de març 1923 - 10 de novembre 2020) fou un empresari i director de cinema documental.
Va llicenciar-se com a perit mercantil i comercià amb matèries primeres tèxtils. Com molts amateurs, va descobrir la seva passió prioritària d'una manera espontània, registrant en imatges les seves vivències.
El seu cinema constitueix un documental de l'època franquista, majoritàriament en llengua catalana, documentant la societat burgesa que freqüentava.
​
Nan Goldin: (Washington DC, 1953) és una artista estatunidenca, renovadora de la fotografia documental i narradora de l'escena contracultural de Nova York dels anys 1970 i 80.
Goldin treballa amb sèries de fotografies que expliquen des de dins la vida dels seus amics: iniciació, plenitud i dependència sexual, depressió, pobresa, amor, solitud, violència, malaltia... Per emfatitzar l'efecte narratiu, presenta aquestes imatges en pel·lícules que mostren les fotografies successivament.
Francele Cocco: És historiadora i artista visual. Els seus projectes artístics es desenvolupen en les interseccions entre el pensament social i la filosofia de la imatge, articulant diferents tècniques fotogràfiques, de vídeo, text i instal·lació. Les seves obres investiguen la societat tecnològica, l'excedent d'imatges, el fetitxisme i la ideologia, la contrainformació, el tecnocapitalisme i la utopia política, i tracten sobre com aquests conceptes arriben i transformen al subjecte contemporani.
​
Erwin Wurm: És un escultor i fotògraf austríac nascut al 1954 que viu i treballa a Viena. Format a l'Acadèmia d'Arts Aplicades de Viena i en l'Acadèmia de Belles Arts de Viena entre els anys 1979 i 1982.
En la seva obra apareixen tant el mateix artista, com altres persones que col·laboren amb ell, en absurdes postures esculturals, en la majoria dels casos amb l'ús d'objectes quotidians. Les seves imatges no són altra cosa que la documentació d'una performance. Amb aquest procedir tracta de revisar constantment el concepte d'escultura en dos aspectes: d'una banda, reubicant els objectes per humanitzar i, d'un altre, objetualitzant el cos humà.
​
Weronika GÄ™sicka: (1984, WÅ‚ocÅ‚awek) es va graduar al departament de gràfics de l'Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia i de l'Acadèmia de Fotografia de la mateixa ciutat. Els seus projectes aborden temes relacionats amb la memòria i els seus mecanismes. L'interessa les teories científiques i semicientífiques que tracten la memòria, la mnemotècnia i els processos de memorització i oblit. És principalment fotògrafa i creadora d’objectes.
​
​
​
​
Cristina Núñez: Cristina Núñez Salmerón (Figueres, 28 d'abril del 1962) és una fotògrafa espanyola. Viu i treballa a Chiasso, Suïssa. La seva obra se centra principalment en l'autoretrat com a forma de teràpia. És una artista-fotògrafa autodidacta el treball de la qual sobre la fotografia i el vídeo ha estat publicat i exhibit internacionalment.
​
Jordi Guillumet: Jordi Guillumet (Barcelona, 1953) és un fotògraf català.
Va estudiar Història de l'art i Disseny industrial. Amb una carrera com a professor, actualment és professor de Fotografia a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
​
Mònica Roselló: Tarragona, 1961. Llicenciada en Imatge per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, paral·lelament cursa estudis de disseny a l’Escola Elisava de Barcelona. Als anys 80 comença la seva labor docent en fotografia i exerceix com a professora de Projectes a diferents centres.
Autor de la pel·lícula "Sorry We Missed You"
Ken Loach: és un director de cinema anglès i militant trotskista. L'ambient que es respirava en aquells anys afavoria la realització de programes que criticaven les injustícies socials, allí va trobar Loach la visió i la veu que caracteritzarien el seu cinema. Als anys 90, amb els canvis polítics, la seva carrera es revitalitza. Ha filmat fins ara nou pel·lícules més, amb la majoria de les quals ha obtingut nombrosos premis: ha consolidat la seva carrera internacional, però mantenint-se sempre fidel a l'estil que ha estat una constant en la seva vida: la defensa dels oprimits i oprimides.